ANTICOR, [ANTIQUOR, ANTICHOR] s.

Cert tumor, malaltia carbonosa del cavall.

"Glanola que a vegades es en los pitz e s agreujada per les humors aqi matex escomangudes e escampades per les cames. Cor assats es veyna al cor e anojosa. Aquesta malautia es appellada universalment antiquor."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, f. 97

"E sdeve s que aquella malaltia, o glanola qui es als pits, sta pres del cor, a vegades creix molt fort, per les humors que corren en aquell loch, axi com damunt s ha dit, e no son scampades per les cames. E aquell inflament e aquelles glanoles tornen en postema. E si hom no y acorre tost hi en breu, per aquella postema seria massa agreujat lo cor; e aquella malaltia per dret nom, se deu nomenar antichor."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Comunal de Palerm, f. 21